Entrevista a Sergi - FC Barcelona "B"
Cuando estabas en la Masía ¿Cómo era la vida de futbolista que te imaginabas?
"Jo quan era petit no em plantejava ser professional de l’esport, però poc a poc vaig anar pujant categories i cada vegada ho veia més a prop. Però de fet sempre ha estat un somni per mi poder ser futbolista."
Te has propuesto dejarlo por alguna razón?
"No, no. La veritat és que a mi sempre m’ha agradat moltíssim el futbol i poder jugar al barça és una experiència única, però has de deixar moltes coses de banda per centrar-te amb l’esport."
De hecho, la tercera pregunta tiene que ver con eso: ¿Qué sacrificios has tenido que hacer para conseguir llegar a donde estas ahora?
"Sobretot el cuidar-se, perquè veus que tots els teus amics surten de festa i tu no pots perquè el dia següent tens partit o entrenament,...Però a la llarga agraeixes haver fet aquest esforç perquè l’objectiu de la vida no és un altre que el que cadascú tria."
¿Qué importáncia ha tenido tu família en eso?
"Doncs molta, molta. La meva família ha estat la que m’ha guiat sempre, la que m’ha deixat clar que haig de tocar de peus a terra, que no m’he de deixar emportar per la fama i els hi dec pràcticament tot a ells."
¿En que momento te diste cuenta que tu vida cambió?
"Bé sobretot quan vaig fer el meu debut a Champions perquè va ser un dia inesperat, vaig anar convocat el mateix dia, no sabia res,... i de sobte jugar al Camp Nou la gent et coneix i la vida pràcticament et canvia."
Pero en ese momento, ¿ya entrenabas con el primer equipo?
"Si, si,...entrenava però canvia molt d’entrenar a jugar perquè la gent et comença a conèixer."
¿La gente te para por la calle?
"Si ara bastant....per això vaig tapat, ja em veus amb aquest gorro..."(Riu)
En la vida de los futbolistas, al margen de la fama, hay tentaciones ¿Cómo resistirse a ellas?
"Si, si,...de fet jo vaig començar a l’escola del Barça als 6 anys i... bé, i d’aquell equip no segueix ningú. Però al final si et centres en el que vols ser de gran i fixes el teu objectiu (amb el que tot això comporta: com deies tu, totes les temptacions del teu voltant) pots arribar on vols."
¿És fácil compaginar el fútbol con los estudios?
"Fàcil no és. No només son els entrenaments, són els viatges,….Sense tenir pressa t’ho pots anar traient."
En relación con la pregunta anterior, ¿crees que són importantes los estudios?
"Si, crec que es molt important. Ningú t’assegura res. Pots tenir una lesió i que s’acabi la teva carrera. Però no només per això... Encara que estiguis jugant a futbol també va bé veure altra gent, altres ambients, perquè quan ets allà sembla que estiguis en una bombolla o a un altre món...
Bé jo vaig començar la Carrera, ara ho estic deixant una mica però sé que sempre la puc continuar."
¿Temes no poder cumplir las expectativas que se esperan de ti?
"Des de petit he tingut moltes expectatives de que podia arribar al primer equip però és el que he comentat abans, la meva família m’ha mantingut de peus a terra.
No he canviat gens la meva personalitat...i això crec que és un dels fets pels quals he arribat fins aquí. Espero no canviar i complir aquestes expectatives."
¿En tu debut oficial con el Barcelona, en Champions ante el APOEL, ¿Cuál fue tu primera sensación al saltar al campo?
"La pell de gallina....Jugar al Camp Nou per mi era un somni. Des dels 3 anys anant al camp tots els dies... I va ser una sensació indescriptible, un somni fet realitat. Sempre dic que sempre podré explicar aquell dia."
¿Qué jugador és el que te ha ayudado más dentro del vestuario del Barça?
"Sens dubte Xavi... El Xavi m’ha tractat molt bé. Tant a mi com a tots els joves. Però amb mi ha sigut diferent, perquè juguem a la mateixa posició, ens han comparat molt i la veritat és que intento aprendre el màxim d’ell...I els consells que em dóna m’han ajudat molt."
¿És importante la labor de un representante dentro del mundo del fútbol?
"Depèn del cas, però en la majoria un representant et pot ajudar molt. Pots estar a Tercera Divisió Catalana i un representant que tingui contactes (potser a un altre país) et pot col·locar a primera divisió i et canvia la vida.
El meu és el Pere Guardiola."
Por último, ¿Que consejo le darías a un niño que quiere llegar a ser futbolista?
"Els somni de molts nens és arribar a ser futbolista i jo els diria que no es centressin en això, que lo important és disfrutar... I que queden molts anys per davant i mai se sap el que pot passar. Hi ha coses molt més importants que el futbol."
